L'ESCIPTURA

Segons el crític Erich Heller la culpa de tot això la té el mateix Kafka, perquè va crear la “més fosca lucidesa de la història de la literatura”, aquest contrast que percep tot lector de Kafka entre el seu estil, clar i precís, i la dificultat o la impossibilitat d’interpretar el significat que expressa. El comentari, exegesi, per tant, s’imposen com una temptació irresistible.

 Kafka escrivia en alemany des de Praga,La majoria d’escriptors en alemany de Praga es van decantar per l’ús d’una llengua literària recarregada, per una mena de sobreactuació lingüística, en diríem. Kafka, en canvi, va triar una prosa que adopta el to dels informes de la burocràcia administrativa, que “parodia constantment el llenguatge administratiu”

Les descripcions de Kafka són sovint tan meticulosament precises que provoquen un efecte d’estranyesa, oníric, com si estiguérem somiant. Kafka planteja els seus relats com si fossen el relat d’un somni, o d’un malson, o el somni o el malson mateixos. El començament de La metamorfosi n’és un exemple: “Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós.”

Les seues tres novel·les van quedar inacabades, i bona part de les narracions van ser publicades pòstumament. Kafka era un escriptor conscient i rigorós i potser considerava que, d’una manera o altra, aquestes obres havien resultat uns experiments fallits.