La metamorfosi, possibles interpretacions
1. (Societat, culpa i alienació.) Kafka com a treballador. Paràbola sobre el poder econòmic. Els conflictes laborals. Gregor odia el seu treball. (L'apoderat). Primer capítol. L'exclusió de l'home de la comunitat on vol integrar-se. Confrontació de l'individu i la societat buròcrata. Història de la confrontació d'un individu racional intel·ligent i la societat buròcrata que l'envolta i de com aquest individu se sent impotent davant del poder.
2. (Família, benestar i exclusió.) Kafka com a fill i germà. Els conflictes familiars. Les difícils relacions amb els pares i amb la germana. Kafka liquida el mite de la família burgesa establert a final del segle XIX i principi del segle XX.
Potser es podria parlar d'un complex d'Èdip. Gregor, odia i té por del pare, un sentiment de clares reminiscències edípiques.
3. (Individu, condemna i intempèrie.) Kafka com a ser humà. La soledat i la incomunicació del ser humà. Segon capítol: el pare llança una poma a Gregor, la poma com a símbol bíblic. Sentiment de culpa. Per a Kafka l'existència humana és absurda i l'escarabat n'és el símbol.
4. (El subtext autobiogràfic.) Kafka com a escriptor. Paràbola sobre l'escriptura. La història d'una persona que es converteix en escriptor. Història metafòrica i al·legòrica de Samsa com a alter ego de Kafka: vides paral·leles. Samsa es converteix en un monstre perquè és atípic, igual com ho és Kafka com a persona i com a escriptor. La història que es relata en aquest conte és la història d'algú que es transforma en un escriptor, aquesta seria la hipòtesi de Kafka com a Gregor. I és que per Samsa no és gens tràgic el que li succeeix.
2. (Família, benestar i exclusió.) Kafka com a fill i germà. Els conflictes familiars. Les difícils relacions amb els pares i amb la germana. Kafka liquida el mite de la família burgesa establert a final del segle XIX i principi del segle XX.
Potser es podria parlar d'un complex d'Èdip. Gregor, odia i té por del pare, un sentiment de clares reminiscències edípiques.
3. (Individu, condemna i intempèrie.) Kafka com a ser humà. La soledat i la incomunicació del ser humà. Segon capítol: el pare llança una poma a Gregor, la poma com a símbol bíblic. Sentiment de culpa. Per a Kafka l'existència humana és absurda i l'escarabat n'és el símbol.
4. (El subtext autobiogràfic.) Kafka com a escriptor. Paràbola sobre l'escriptura. La història d'una persona que es converteix en escriptor. Història metafòrica i al·legòrica de Samsa com a alter ego de Kafka: vides paral·leles. Samsa es converteix en un monstre perquè és atípic, igual com ho és Kafka com a persona i com a escriptor. La història que es relata en aquest conte és la història d'algú que es transforma en un escriptor, aquesta seria la hipòtesi de Kafka com a Gregor. I és que per Samsa no és gens tràgic el que li succeeix.
Comentarios
Publicar un comentario