Reacció contra el teatre clàssic: teatre èpic i de l'absurd.

-
Al segle XVII els dramaturgs francesos desenvolupen el Classicisme en el teatre. Els principals trets estructurals del teatre clàssic francés són:
  • La separació de gèneres i estils: la tragèdia té una gran gravetat i un estil solemne.
  • Les obres consten de cinc actes.
  • Han de respectar-se les regles de les tres unitats:
  • La unitat de temps es refereix a la necessitat de què l'acció sencera s'esdevingui en un període fictici de 24 hores.
  • La unitat de lloc significa que l'acció s'ha d'esdevenir en una mateixa localització.
  • La unitat d'acció significa que l'obra s'ha de construir sota un fil conductor, per exemple un drama amorós o un conflicte entre honor i deure.
D'altra banda, com a reacció contra el teatre clàssic van sorgir noves formes de fer teatre com ara el teatre èpic o de l'absurd.
1) TEATRE ÈPIC:
Fórmula teatral apareguda a Alemanya els darrers anys de la dècada 1920-30. Com la poesia èpica, el teatre èpic adopta una forma narrativa, contràriament a allò que s'esdevé en el teatre tradicional.
Brecht proposa un teatre que, sense deixar de divertir, siga apte per a transformar el món, despertant en l'espectador la capacitat d'observació i crítica.Brecht afronta obertament les teories aristotèliques, enderrocant les tres unitats de lloc, temps i acció. Això permet la recuperació d'elements teatrals i suggeriments privatius d'altres cultures no europees, deixats de banda pel teatre burgès.
2) TEATRE DE L'ABSURD:
El Teatre de l'absurd és un gènere teatral cultivat per escriptors europeus i americans entre els anys 40 i 60 del segle XX.
Característiques:
  • l'abandonament deliberat d'una construcció dramàtica racional i el rebuig del llenguatge lògic conseqüencial.
  • L'estructura tradicional (trama d'esdeveniments, concatenació, resolució) és substituïda per una alògica i insignificant successió de situacions, relacionades per una feble i efímera traça (un estat d'ànim o una emoció).
  • Diàlegs aparentment sense significat, repetitius i dramàtics.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas más populares de este blog

UN PARANY

-
Era un dimarts ennuvolat, recordo que vaig entrar en classe d'educació física i em vaig trobar tan sols amb dos companys, on estava el rest de la gent?i la professora?Em vaig apropar a Marta i Joan i els vaig preguntar on estaven els companys. Tampoc sabien res. Vam anar a preguntar a altres professors però ningú sabia res. Què estrany. Quan anàvem camí al director, de sobte, vam escoltar uns grits procedents del soterrani, sense pensar vam recórrer el passadís corrent i traiem la balda de la porta. Allí estaven tots amb cares d'horror. Ens van explicar que algú els havia tancat des de fora quan anaven a per material per a la classe. Ningú sàvia qui va ser. Avui dia encara és un misteri.
Leer más

Importància de Baudelaire en la poesia moderna.

-
Baudelaire vol viure del que escriu però sense formar part de cap redacció, sense treballar de manera regular i sense afanyar-se a complir els encàrrecs, així que des dels vint-i-pocs anys viurà endeutat. A les seves despeses cal afegir-hi les de la seva amistançada, la mulata Jeanne Duval. Les obres creativa i crítica de Baudelaire es desenvolupen en paral·lel. En l’assaig titulat Saló de 1845 , escriu que els pintors pinten cada vegada millor, però que no plasmen «l’heroisme de la vida moderna». L’any següent, en el Saló de 1846 , presenta la ciutat com el nou gran tema.  El 1857 publica la primera versió del poemari Les flors del mal , plena de blasfèmies, d’obscenitats, de violència. Les flors del mal són jutjades però Baudelaire és condemnat a pagar una multa i a eliminar sis poemes. L’autor que esperava la consagració és condemnat. El 1860 publica Els paradisos artificials, dedicat a l ’ haixix i l’opi. El 1861, la segona edició de Les flors del mal , corregi...
Leer más