LA TOMBA DE KAFKA

Està en el nou cementiri jueu de Praga, al barri de Strasnice, enterrat al costat dels seus pares i els seus tres germanes, que van morir en els camps d'extermini nazis.

En el Museu Franz Kafka es troben moltes pàgines de la seva Carta al pare, que mai va enviar. Tenia una lletra enrevessada i saltadora que, a estones, semblava dibuixets de còmics. En aquesta carta deia la mala relació que tenia amb el seu pare i la inseguretat que li havia infós i que ara incapaç de confiar en ningú excepte en la terra que trepitjaven els seus peus.

Aquest museu, és el millor que he vist mai dedicat a un escriptor. Tot el que se sap d'ell està exposat allà i de manera subtil i intel·ligent. Les fotos mostren la trajectòria fugaç dels 41 anys que va viure; apareix de nen, de jove i d'adult.

Va escriure gairebé sense parar en tots els moments lliures que tenia i, encara que publiqués molt poc en vida, deixar una obra que, incloses les seves cartes, és de molt llarg alè. Mai fos reconegut mentre vivia i només pòstumament s'adverteix que va ser un dels grans escriptors de tots els temps.

La comanda al seu amic Max Brod que cremés els seus inèdits revela que creia haver fracassat com a escriptor, tot i que, potser, li quedava alguna esperança perquè, si no, els hauria cremat ell mateix.

La família es considerava jueva i parlava alemany, com la majoria dels txecs llavors, i no era particularment religiosa. Kafka tampoc ho va ser, almenys abans que arribés a Praga aquella companyia de teatre en jiddisch que el va impressionar tant.

El museu també dóna detalls sobre les quatre núvies que va arribar a tenir Kafka i les complicades relacions sentimentals que van ser les seves. Es enamorava  i els proposava matrimoni. Però, tot just ho acceptaven, feia marxa enrere, aterrit d'haver arribat tan lluny.