Importància de Baudelaire en la poesia moderna.

Baudelaire vol viure del que escriu però sense formar part de cap redacció, sense treballar de manera regular i sense afanyar-se a complir els encàrrecs, així que des dels vint-i-pocs anys viurà endeutat. A les seves despeses cal afegir-hi les de la seva amistançada, la mulata Jeanne Duval.

Les obres creativa i crítica de Baudelaire es desenvolupen en paral·lel. En l’assaig titulat Saló de 1845, escriu que els pintors pinten cada vegada millor, però que no plasmen «l’heroisme de la vida moderna».

L’any següent, en el Saló de 1846, presenta la ciutat com el nou gran tema. 

El 1857 publica la primera versió del poemari Les flors del mal, plena de blasfèmies, d’obscenitats, de violència. Les flors del mal són jutjades però Baudelaire és condemnat a pagar una multa i a eliminar sis poemes. L’autor que esperava la consagració és condemnat.

El 1860 publica Els paradisos artificials, dedicat a l’haixix i l’opi. El 1861, la segona edició de Les flors del mal, corregida i augmentada, passa quasi desapercebuda.

És en aquest sentit que Baudelaire és un escriptor modern, el primer que pren com a rerefons la solitud i les misèries de la ciutat.