TRETS FONAMENTALS DEL TEATRE DE SHAKESPEARE
Shakespeare (1564-1616) és un autor representatiu de la literatura anglesa i una de les grans figures de la literatura universal. La seua fama és deguda a la producció dramàtica.
El seu teatre es pot classificar en:
el conflicte interior del
protagonista i la
venjança com a mitjà
per restituir l’ordre
polític i moral.
En Otel·lo, aquest
personatge mata la seua
dona després de les
sospites d’infidelitat
que li infon Iago. És la
tragèdia de la gelosia.
En Macbeth, la
protagonista impulsa el
seu marit, horroritzat, a
assassinar el rei. És la
tragèdia de l’ambició.
El rei Lear,
després d’abandonar el
seu regnat, reparteix el
regne entre les seues
tres filles. Planteja de
forma tràgica les
relacions paternofilials.
És la tragèdia de
l’abandonament del
pare.
Aquestes són algunes de les seues característiques
principals:
2. Pren elements fonamentals de la tragèdia clàssica: el tema de la fatalitat encadena els distints esdeveniments (mort de Poloni, embogiment i suïcidi d’Ofèlia, venjança de Hamlet); el patetisme s’aprecia en les intervencions.
3. Diàleg amb altres tradicions teatrals enriqueix la visió teatral de Shakespeare. La influència del teatre italià.
4. Les seues obres es caracteritzen per una gran perfecció tècnica en els múltiples aspectes del signe teatral: trama, llenguatge, personatges, signes escènics.
5. Les trames i històries teatrals són complexes, i es desenvolupen i es resolen amb gran mestria, amb el suport d’una poderosa imaginació (amb elements de màgia o fantasia) i l’ús de la violència.
6. En la seua obra domina el gust pel llenguatge (la frase brillant, el joc de mots enginyós o la comparació sublim). Hamlet és una obra repleta de recursos retòrics, calembours, commutacions i jocs de mots.
7. Els personatges fan comentaris d’índole lingüística, reflexionant sobre l’estil i el llenguatge de l’obra.
8. Shakespeare és un profund coneixedor de l’ànima humana: de les passions de l’home i dels seus diferents sentiments i emocions. Gràcies a aquest coneixement construeix personatges complexos i conflictius, la majoria dotats d’una inconfusible humanitat i profunditat filosòfica.
9. Utilitza les obres literàries per reflexionar sobre la literatura i el teatre. Hamlet és una obra dramàtica en què bona part de l’acció es dedica als preparatius d’una obra teatral que conté molts paral·lelismes.
El seu teatre es pot classificar en:
- ‐ Drames històrics, que tracten assumptes de la història nacional i temes relacionats amb l’autoritat i la monarquia.
- ‐ Les comèdies. El tema amorós condueix la intriga i l’interès.
- ‐ Les tragèdies principals i més conegudes són: Romeu i Julieta, Hamlet, Otel·lo, El rei Lear i Macbeth.
tragèdia de la venjança i
del dubte; s’hi plantejael conflicte interior del
protagonista i la
venjança com a mitjà
per restituir l’ordre
polític i moral.
En Otel·lo, aquest
personatge mata la seua
dona després de les
sospites d’infidelitat
que li infon Iago. És la
tragèdia de la gelosia.
En Macbeth, la
protagonista impulsa el
seu marit, horroritzat, a
assassinar el rei. És la
tragèdia de l’ambició.
El rei Lear,
després d’abandonar el
seu regnat, reparteix el
regne entre les seues
tres filles. Planteja de
forma tràgica les
relacions paternofilials.
És la tragèdia de
l’abandonament del
pare.
Aquestes són algunes de les seues característiques
principals:
2. Pren elements fonamentals de la tragèdia clàssica: el tema de la fatalitat encadena els distints esdeveniments (mort de Poloni, embogiment i suïcidi d’Ofèlia, venjança de Hamlet); el patetisme s’aprecia en les intervencions.
3. Diàleg amb altres tradicions teatrals enriqueix la visió teatral de Shakespeare. La influència del teatre italià.
4. Les seues obres es caracteritzen per una gran perfecció tècnica en els múltiples aspectes del signe teatral: trama, llenguatge, personatges, signes escènics.
5. Les trames i històries teatrals són complexes, i es desenvolupen i es resolen amb gran mestria, amb el suport d’una poderosa imaginació (amb elements de màgia o fantasia) i l’ús de la violència.
6. En la seua obra domina el gust pel llenguatge (la frase brillant, el joc de mots enginyós o la comparació sublim). Hamlet és una obra repleta de recursos retòrics, calembours, commutacions i jocs de mots.
7. Els personatges fan comentaris d’índole lingüística, reflexionant sobre l’estil i el llenguatge de l’obra.
8. Shakespeare és un profund coneixedor de l’ànima humana: de les passions de l’home i dels seus diferents sentiments i emocions. Gràcies a aquest coneixement construeix personatges complexos i conflictius, la majoria dotats d’una inconfusible humanitat i profunditat filosòfica.
9. Utilitza les obres literàries per reflexionar sobre la literatura i el teatre. Hamlet és una obra dramàtica en què bona part de l’acció es dedica als preparatius d’una obra teatral que conté molts paral·lelismes.
Comentarios
Publicar un comentario