Hamlet. Acte IV - Escena V

-


  • Però, què li passa a la bella Ofèlia? Contesta en el teu blog. 
Que es torna boja per la mort del seu pare i per la marxa de Hamlet. Al tornar-se boja comença a fer cants sense sentit i a plorar. Així, els Reis es preocupen per el seu estat d'ànim.

 Elsinore: una cambra del castell.

                            Entra Ofèlia.

OFÈLIA
On és la bella Majestat de Dinamarca?

 REINA
Com estàs, Ofèlia?

 OFÈLIA [Cantant]
                   Com puc conèixer entre tots ells
                      el meu fidel amor?
                   Per la petxina del capell,
                      per les sandàlies i el bordó.
REINA
Ai, dolça dama, què és aquesta cançó?

 OFÈLIA
Què dieu? No, fixeu-vos-hi, us ho prego:

                                 Cantant.

                  Ha mort, senyora: se n'ha anat;
                     és mort, reposa.
                  amb gespa verda sobre el cap
                     i, als peus, la llosa.
Ai, ai!

 REINA
Però, escolta'm, Ofèlia.

OFÈLIA [Cantant]
                  El seu sudari blanc i pulcre...

                                  Entra el rei.
REINA
Déu meu, mireu això, senyor.

 OFÈLIA [Cantant]
                 Guarnit amb flors de gran valor
                    que van anar al sepulcre
                 sense cap llàgrima d'amor.
REI
Com et trobes, bonica?

 OFÈLIA
Bé; que Déu us ho pagui. Diuen que la xibeca era la filla d'un forner. Senyor, sabem què som, però no sabem què podem arribar a ser. Que Déu segui a la vostra taula.

 REI

 Desvarieja per la mort del seu pare.

 OFÈLIA
Si us plau, no en parlem, d'això; però quan us preguntin què significa, digueu això: [Cantant]
                  Demà serà sant Valentí
                     i a casa teva faré estada:
                  vindré de bon matí
                     per ser la teva enamorada.
                  Ell l'esperava de matí;
                     va obrir la porta i ella
                  va entrar. Quan va sortir
                     ja no era una donzella.

 REI
Estimada Ofèlia!

 OFÈLIA
És cert; no ho juro pas. Deixeu-me dir el final:
                                
                                Cantant.

                  Per Jesucrist, Nostre Senyor
                     -maleïda vergonya, i tant!-;
                  només que en tinguin l'ocasió,
                     el joves sempre ho fan.
                  ella digué amb sorpresa:
                     "Em vas prometre de casar-te amb mi".
I ell va respondre:
                  "Hauria complert la promesa
                     si no haguessis vingut al llit amb mi".

 REI
Quant fa que està així?

 OFÈLIA
Espero que tot acabi bé. Hem de tenir paciència; però no puc deixar de plorar, quan penso que el van deixar ajagut sobre la terra freda. El meu germà ho ha de saber tot! I jo us agraeixo els bons consells, Que em portin la carrossa! Bona nit, senyores, bona nit, dolces senyores, bona nit, bona nit. 


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas más populares de este blog

UN PARANY

-
Era un dimarts ennuvolat, recordo que vaig entrar en classe d'educació física i em vaig trobar tan sols amb dos companys, on estava el rest de la gent?i la professora?Em vaig apropar a Marta i Joan i els vaig preguntar on estaven els companys. Tampoc sabien res. Vam anar a preguntar a altres professors però ningú sabia res. Què estrany. Quan anàvem camí al director, de sobte, vam escoltar uns grits procedents del soterrani, sense pensar vam recórrer el passadís corrent i traiem la balda de la porta. Allí estaven tots amb cares d'horror. Ens van explicar que algú els havia tancat des de fora quan anaven a per material per a la classe. Ningú sàvia qui va ser. Avui dia encara és un misteri.
Leer más

Importància de Baudelaire en la poesia moderna.

-
Baudelaire vol viure del que escriu però sense formar part de cap redacció, sense treballar de manera regular i sense afanyar-se a complir els encàrrecs, així que des dels vint-i-pocs anys viurà endeutat. A les seves despeses cal afegir-hi les de la seva amistançada, la mulata Jeanne Duval. Les obres creativa i crítica de Baudelaire es desenvolupen en paral·lel. En l’assaig titulat Saló de 1845 , escriu que els pintors pinten cada vegada millor, però que no plasmen «l’heroisme de la vida moderna». L’any següent, en el Saló de 1846 , presenta la ciutat com el nou gran tema.  El 1857 publica la primera versió del poemari Les flors del mal , plena de blasfèmies, d’obscenitats, de violència. Les flors del mal són jutjades però Baudelaire és condemnat a pagar una multa i a eliminar sis poemes. L’autor que esperava la consagració és condemnat. El 1860 publica Els paradisos artificials, dedicat a l ’ haixix i l’opi. El 1861, la segona edició de Les flors del mal , corregi...
Leer más

Reacció contra el teatre clàssic: teatre èpic i de l'absurd.

-
Al segle XVII els dramaturgs francesos desenvolupen el Classicisme en el teatre. Els principals trets estructurals del teatre clàssic francés són: La separació de gèneres i estils: la tragèdia té una gran gravetat i un estil solemne. Les obres consten de cinc actes. Han de respectar-se les regles de les tres unitats: La unitat de temps es refereix a la necessitat de què l'acció sencera s'esdevingui en un període fictici de 24 hores. La unitat de lloc significa que l'acció s'ha d'esdevenir en una mateixa localització. La unitat d'acció significa que l'obra s'ha de construir sota un fil conductor, per exemple un drama amorós o un conflicte entre honor i deure. D'altra banda, com a reacció contra el teatre clàssic van sorgir noves formes de fer teatre com ara el teatre èpic o de l'absurd. 1) TEATRE ÈPIC: Fórmula teatral apareguda a Alemanya els darrers anys de la dècada 1920-30. Com la poesia èpica, el teatre èpic adopt...
Leer más