Hamlet. Acte III - Escena I
- Aquest monòleg està escrit en vers blanc. Però, sabríeu explicar amb les vostres pròpies paraules ―en prosa― quines afliccions torben l'ànim de Hamlet?
HAMLET
SER O NO SER
- Ser o no ser: aquest és el dilema:
- si a l'esperit li és més noble sofrir
- els cops i els dards de l'ultratjant Fortuna,
- o armar-se contra un mar de sofriments
- i enllestir-los lluitant. Morir, que és com dormir,
- res més; dir que amb el son finalitzem
- els mals del cor, les mil ferides naturals
- que la carn va heretar. És un final
- per desitjar devotament. Morir, dormir,
- i potser somniar; aquest és el destorb:
- perquè els somnis que habiten en el son de la mort,
- un cop ja ens hem desprès d'aquesta pell mortal,
- ens imposen respecte, és aquesta la causa
- que fa que les desgràcies durin tant.
- Perquè, si no, qui podria aguantar
- les fuetades i les burles d'aquests temps,
- l'insult de l'opressor, l'ultratge del superb,
- tot el dolor de l'amor menyspreat,
- la lentitud de la justícia,
- la insolència dels càrrecs, i el desdeny
- que dels indignes rep la gent de mèrit,
- si pogués un mateix donar-se el cop de gràcia
- amb un simple punyal? Qui portaria el pes
- d'una vida cansada de queixes i suors,
- si no fos per la por d'alguna cosa
- més enllà de la mort, aquest país no descobert
- que no deixa tornar de les seves fronteres
- a cap dels viatgers, que ens confon el desig,
- i ens fa suportar els mals que ara tenim
- més que fer-nos volar cap als que ens són desconeguts?
- Així, doncs, la consciència ens fa covards a tots,
- i així el color natiu de la resolució
- queda esblaimat pel pàl·lid deix del pensament;
- i els projectes més alts i de més importància,
- per aquesta raó desvien el seu curs
- i perden fins i tot el nom d'acció.
- Però ara, silenci. Bella Ofèlia!
- Nimfa, que siguin recordats els meus pecats
- en les teves pregàries.
Comentarios
Publicar un comentario