Hamlet. Acte II Escena II

-
En aquest fragment, Gertrudis retreu a Poloni que parle amb tanta retòrica. Poloni mateix en sembla ser conscient. 
  • Assenyaleu quines figures retòriques (de mots o de sentències) hi empra. Per exemple:
  • Antítesi: figura consistent a oposar, en una mateixa frase, dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. Diners, de tort fan veritat/ e de jutge fan advocat [Anselm Turmeda].
  • Hendíadis: consisteix en l'expressió d'un concepte únic per mitjà de dos termes coordinats.
  • Paral·lelisme
  • Jocs de paraules
  • Repetició
  • Anadiplosi: figura retòrica consistent en la repetició del mot final d'una proposició o d'un vers al començament del següent.
  • Antístrofa: repetició de mots en un ordre invertit.
  • Concatenació: figura de dicció consistent en la repetició del mot o mots darrers d'una frase al començament de la frase següent.
  • Tautologia: repetició d'un mateix pensament expressat de maneres distintes.
  • Commutació o reversió: inversió dels termes d'una proposició en una altra  que contrasta amb la precedent. Menjar per viure i viure per menjar.
  • ...
POLONI

                              Això s'ha acabat bé.
Milord, Senyora, si us hagués d'exposar
el que haurien de ser la majestat i el deure,
per què el dia és el dia i la nit és la nit,
i el temps és temps, seria malgastar
nit, dia i temps. Com que la brevetat
és l'ànima del seny, seré molt breu.
El vostre noble fill és boig. I dic
només això, perquè cal estar boig
per definir la veritable bogeria.
Però deixem-ho estar. 
REINA
Al gra, Poloni; menys retòrica. 
POLONI
Senyora, us juro que no faig retòrica.
Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.
I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!
Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica.
Admetem, doncs, que és boig. Ara ens fa falta
trobar la causa que té aquest efecte,
o millor dir: la causa del defecte,
perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.
Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla;
considereu això: tinc una filla
―i fins que ja no sigui meva, la tindré―
que, per obediència i deure, m'ha donat
―fixeu-vos-hi― això. Ara escolteu i decidiu: 
          Llegint.
"A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula horrible; però ja ho veureu. Diu així: "en el seu pit excels i blanc, aquesta...", etc. 
REINA
Això li ha donat Hamlet? 
POLONI
Bona senyora, espereu un moment.
No dic res que no hi sigui.



Hi ha una antítesis, es a dir, l'oposició de dos termes quan diu ''el dia és el dia i la nit és la nit.''
Hi ha també joc de paraules quan diu ''la causa del defecte,
perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.''
Hi ha una concatenació ,es a dir,figura de dicció consistent en la repetició del mot o mots darrers d'una frase al començament de la frase següent. Ex: ''Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.''
Destaquen una gran quantitat de hendíadis. Ex: ''celestial i formosa '', ''lletja i desgraciada'' o ''celestial i formosa''.
Per últim podem destacar repeticions al llarg del text per referir-nos a l'estat mental de Hamlet quan parla de bogeria, boig i es repeteix dues vegades la paraula efecte.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas más populares de este blog

UN PARANY

-
Era un dimarts ennuvolat, recordo que vaig entrar en classe d'educació física i em vaig trobar tan sols amb dos companys, on estava el rest de la gent?i la professora?Em vaig apropar a Marta i Joan i els vaig preguntar on estaven els companys. Tampoc sabien res. Vam anar a preguntar a altres professors però ningú sabia res. Què estrany. Quan anàvem camí al director, de sobte, vam escoltar uns grits procedents del soterrani, sense pensar vam recórrer el passadís corrent i traiem la balda de la porta. Allí estaven tots amb cares d'horror. Ens van explicar que algú els havia tancat des de fora quan anaven a per material per a la classe. Ningú sàvia qui va ser. Avui dia encara és un misteri.
Leer más

Importància de Baudelaire en la poesia moderna.

-
Baudelaire vol viure del que escriu però sense formar part de cap redacció, sense treballar de manera regular i sense afanyar-se a complir els encàrrecs, així que des dels vint-i-pocs anys viurà endeutat. A les seves despeses cal afegir-hi les de la seva amistançada, la mulata Jeanne Duval. Les obres creativa i crítica de Baudelaire es desenvolupen en paral·lel. En l’assaig titulat Saló de 1845 , escriu que els pintors pinten cada vegada millor, però que no plasmen «l’heroisme de la vida moderna». L’any següent, en el Saló de 1846 , presenta la ciutat com el nou gran tema.  El 1857 publica la primera versió del poemari Les flors del mal , plena de blasfèmies, d’obscenitats, de violència. Les flors del mal són jutjades però Baudelaire és condemnat a pagar una multa i a eliminar sis poemes. L’autor que esperava la consagració és condemnat. El 1860 publica Els paradisos artificials, dedicat a l ’ haixix i l’opi. El 1861, la segona edició de Les flors del mal , corregi...
Leer más

Reacció contra el teatre clàssic: teatre èpic i de l'absurd.

-
Al segle XVII els dramaturgs francesos desenvolupen el Classicisme en el teatre. Els principals trets estructurals del teatre clàssic francés són: La separació de gèneres i estils: la tragèdia té una gran gravetat i un estil solemne. Les obres consten de cinc actes. Han de respectar-se les regles de les tres unitats: La unitat de temps es refereix a la necessitat de què l'acció sencera s'esdevingui en un període fictici de 24 hores. La unitat de lloc significa que l'acció s'ha d'esdevenir en una mateixa localització. La unitat d'acció significa que l'obra s'ha de construir sota un fil conductor, per exemple un drama amorós o un conflicte entre honor i deure. D'altra banda, com a reacció contra el teatre clàssic van sorgir noves formes de fer teatre com ara el teatre èpic o de l'absurd. 1) TEATRE ÈPIC: Fórmula teatral apareguda a Alemanya els darrers anys de la dècada 1920-30. Com la poesia èpica, el teatre èpic adopt...
Leer más