LITERATURA UNIVERSAL

Era un dimarts ennuvolat, recordo que vaig entrar en classe d'educació física i em vaig trobar tan sols amb dos companys, on estava el rest de la gent?i la professora?Em vaig apropar a Marta i Joan i els vaig preguntar on estaven els companys. Tampoc sabien res. Vam anar a preguntar a altres professors però ningú sabia res. Què estrany. Quan anàvem camí al director, de sobte, vam escoltar uns grits procedents del soterrani, sense pensar vam recórrer el passadís corrent i traiem la balda de la porta. Allí estaven tots amb cares d'horror. Ens van explicar que algú els havia tancat des de fora quan anaven a per material per a la classe. Ningú sàvia qui va ser. Avui dia encara és un misteri.

Segons el crític Erich Heller la culpa de tot això la té el mateix Kafka, perquè va crear la “més fosca lucidesa de la història de la literatura”, aquest contrast que percep tot lector de Kafka entre el seu estil, clar i precís, i la dificultat o la impossibilitat d’interpretar el significat que expressa. El comentari, exegesi, per tant, s’imposen com una temptació irresistible.   Kafka escrivia en alemany des de Praga, La majoria d’escriptors en alemany de Praga es van decantar per l’ús d’una llengua literària recarregada, per una mena de sobreactuació lingüística, en diríem. Kafka, en canvi, va triar una prosa que adopta el to dels informes de la burocràcia administrativa, que “parodia constantment el llenguatge administratiu” Les descripcions de Kafka són sovint tan meticulosament precises que provoquen un efecte d’estranyesa, oníric, com si estiguérem somiant. Kafka planteja els seus relats com si fossen el relat d’un somni, o d’un malson, o el somni o e...

1. (Societat, culpa i alienació.)  Kafka com a treballador . Paràbola sobre el poder econòmic. Els conflictes laborals. Gregor odia el seu treball. (L'apoderat). Primer capítol. L'exclusió de l'home de la comunitat on vol integrar-se. Confrontació de l'individu i la societat buròcrata. Història de la confrontació d'un individu racional intel·ligent i la societat buròcrata que l'envolta i de com aquest individu se sent impotent davant del poder.  2. (Família, benestar i exclusió.)  Kafka com a fill i germà.  Els conflictes familiars. Les difícils relacions amb els pares i amb la germana. Kafka liquida el mite de la família burgesa establert a final del segle XIX i principi del segle XX.  Potser es podria parlar d'un  complex d'Èdip .  Gregor, odia i té por del pare, un sentiment de clares reminiscències edípiques.  3. (Individu, condemna i intempèrie.)  Kafka com a ser humà.  La soledat i la incomunicació del ser humà. Segon capítol...

Està en el nou cementiri jueu de Praga, al barri de Strasnice, enterrat al costat dels seus pares i els seus tres germanes, que van morir en els camps d'extermini nazis. En el Museu Franz Kafka es troben moltes pàgines de la seva Carta al pare, que mai va enviar. Tenia una lletra enrevessada i saltadora que, a estones, semblava dibuixets de còmics. En aquesta carta deia la mala relació que tenia amb el seu pare i la inseguretat que li havia infós i que ara incapaç de confiar en ningú excepte en la terra que trepitjaven els seus peus. Aquest museu, és el millor que he vist mai dedicat a un escriptor. Tot el que se sap d'ell està exposat allà i de manera subtil i intel·ligent. Les fotos mostren la trajectòria fugaç dels 41 anys que va viure; apareix de nen, de jove i d'adult. Va escriure gairebé sense parar en tots els moments lliures que tenia i, encara que publiqués molt poc en vida, deixar una obra que, incloses les seves cartes, és de molt llarg alè. Mai fos recone...

Al segle XVII els dramaturgs francesos desenvolupen el Classicisme en el teatre. Els principals trets estructurals del teatre clàssic francés són: La separació de gèneres i estils: la tragèdia té una gran gravetat i un estil solemne. Les obres consten de cinc actes. Han de respectar-se les regles de les tres unitats: La unitat de temps es refereix a la necessitat de què l'acció sencera s'esdevingui en un període fictici de 24 hores. La unitat de lloc significa que l'acció s'ha d'esdevenir en una mateixa localització. La unitat d'acció significa que l'obra s'ha de construir sota un fil conductor, per exemple un drama amorós o un conflicte entre honor i deure. D'altra banda, com a reacció contra el teatre clàssic van sorgir noves formes de fer teatre com ara el teatre èpic o de l'absurd. 1) TEATRE ÈPIC: Fórmula teatral apareguda a Alemanya els darrers anys de la dècada 1920-30. Com la poesia èpica, el teatre èpic adopt...

El terme moviments d’avantguarda fa referència a una sèrie de manifestacions artístiques que comparteixen la voluntat de ruptura amb la tradició artística   i amb el model burgés de cultura, i l’afany de recerca i d’experimentació per construir un llenguatge nou que permetera reflectir la vida moderna. Les avantguardes van transformar tots els aspectes de la creació artística: des de l’arquitectura, a la música, passant per l’escultura, el cinema  i, sobretot, la poesia i la pintura. a) El cubisme o una nova interpretació de l’espai ( 1907 i el 1914) El cubisme rebutja la còpia directa de la realitat; el seu objectiu és representar-ne l’estructura per mitjà d’un llenguatge formal geometritzant. b) El futurisme o l’exaltació indiscriminada de la vida moderna Marinetti. En el primer manifest futurista exaltava les innovacions de la societat industrial: les màquines, les grans masses obreres, les ciutats modernes, la velocitat, l’automòbil. Proposava un mitjà d’expre...

“Si el llibre que llegim no ens desperta com un cop de puny al crani, per què llegir-lo? [...] Un llibre ha de ser com una destral; capaç de trencar el mar de glaç que hi ha en nosaltres.” FRANZ KAFKA  (Praga, 3 de juliol de 1883 - sanatori de Kierling, Viena, 3 de juny de 1924) Se l'ha considerat l'autor més representatiu del segle XX, perquè reuneix la complexitat d'un període històric caracteritzat per paradoxes, guerres, incomprensions i passions desmesurades, en definitiva, per l'estranyesa i la modernitat.  Nabókov  considera que és l'escriptor alemany més gran del nostre temps i que, al seu costat, poetes com Rilke o novel·listes com Thomas Mann, són nans de guix. BIOGRAFIA Naix a Praga el 1883, en el si d'una família de comerciants jueus que tenien una botiga de vetes i fils. El nom de la botiga era  kavka,  que en txec vol dir "gralla", animal sinistre, misteriós, solitari... Una mica gairebé com ell −no deixa de ser signi...

  LA POR Ramon Gener condueix 'This is art', un programa sobre art a través de les emocions. A partir del minut 4.30 ens parla de Franz Kafka i de la relació amb el pare. Resumeix al teu blog què ens conta Ramon Gener. Va escriure moltes coses, entre altres cartes. Destaca una carta que va dirigida para el seu pare en el 1919. Kafka li va escriure 47 fulles per davant i per darrere on comença al principi de la carta a a preguntar-se per que el seu pare li feia por. Va ser perque de petit li va tancar en el balcó de nit perquè plorava. Li va deixar de parlar al seu pare. Aquesta carta reflectia la seva personalitat  i el que sentia amb la relació al seu pare i la por que li tenia. Saps què és el teatre jiddisch?  Des de finals del segle XIX, els immigrants jueus d'Europa de l'Est van portar una forma teatral de gran riquesa i expressivitat al East End de Londres i va ser estés també pels Estats Units. Les obres es representaven en jiddish, la llengua parla...

EL VAMPIR Tu, que has entrat com una daga dins el meu cor queixós; tu, forta com una armada de dimonis vas venir, boja, engalanada, a convertir en jaç i domini el meu esperit humiliat; —infame ser que em té lligat com el forçat a la cadena, i al joc el jugador obstinat, a la botella l'embriac, i a la carronya la vermina, —sigues per sempre maleïda! Al ràpid glavi li he pregat de conquerir la llibertat, i he dit al perfidiós verí: salva'm de la roïndat.   Ai las! Verí i espasa m'han menyspreat i han dit: «No escau que siguis redimit del pèrfid esclavatge, ruc! —Si el nostre esforç t'alliberés d'aquest poder, el teus petons darien vida, altra vegada, al teu vampir!». ESTROFA 1 Ella ha entrat en el seu pensament, i diu que és com una daga perquè està depressiu  i no la pot conquerir. ESTROFA 2 Diu que està enamorat d'ella i que no pot escapar, com una pres en una presó. ESTROFA 3 Baudelaire parla d'una dóna que...

UNA CARRONYA  Recorda aquella cosa que vam veure, ànima meva,           un bell matí, a l'estiu tan dolç: tombant per un camí, una carronya infame           damunt un parament de rocs, les cames ben enlaire, com una dona lúbrica          i ardent, suant el seu verí, obria, de manera indiferent i cínica,          el ventre ple d'exhalacions. Brillava el sol damunt d'aquella putrescència          com si volgués coure-la al punt, i retornar amb escreix a la Natura immensa          tot el que havia creat junt; i contemplava el cel la carcassa superba          com una flor que s'expandís. Feia tanta pudor que sobre l'herba          et...

SPLEEN Pluviós , irat amb la ciutat sencera, de l'urna vessa a dolls un fred molt tenebrós als pàl·lids habitants de les tombes veïnes i va sembrant la mort en tot raval ombrós. El gat que tinc a casa, buscant un jaç per terra agita sense treva el cos magre i ronyós; el cor d'un vell poeta per canonades erra amb la cansada veu d' un geni fredorós . Rondina ja el bordó , i el tió que fumeja acompanya amb falset el pèndol refredat, mentre en un joc igual com flaires putrefactes , llegat antic, fatal, de vella hidròpica, la sota de cors , bella, i la reina de piques , xerren sinistrament dels seus amors difunts. És un poema més urbà, presenta el paisatge de la ciutat freda, plujosa, morta, com un cementeri.  Apareix com a protagonista el gat que és metàfora de l'ànima del poeta i que és flac, sarnós, cansat (només busca el llit) . Es fixa en el so de la ...

EL VERÍ El vi pot revestir la més bruta cofurna          amb luxe prodigiós, i fa sorgir més d'un pòrtic de faula          amb l'or del vapor roig que té, igual que un sol que es pon en cel ennuvolat.  Parla del vi, una beguda alcohòlica que li fa fugir dels seus problemes. L'opi engrandeix allò que no té límits,          allarga l'infinit, aprofundeix el temps, furga la voluptat          i emplena els cors de plaers negres i ensopits, enllà de llur capacitat.  Parla del opi, una droga que te uns efectes més forts que el vi. Però res d'això no val aquest verí que vessen          els ulls que tens, de color verd, llacs en què l'ànima em tremola i es veu a l'inrevés...          Van els meus somnis, en corrua, a s...

HIMNE A LA BELLESA ¿Véns de l'abisme o d'un cel insondable, Bellesa? El teu esguard, que és demoníac i diví, vessa confusament el crim i el benefici, i és per això que se t'assembla el vi. Portes en la mirada l'aurora i el crepuscle; escampes perfums com la tempesta al vespre; són filtre els teus petons i una àmfora la boca, que fan covard l'heroi i coratjós el nen. ¿Surts de l'abisme negre o véns dels astres? El Destí, captivat, com un gos t'estalona; sembres a l'atzar la joia i els desastres, i ho senyoreges tot i no respons de res. Camines sobre els morts, Bellesa, fent-ne mofa; l'Horror no t'és la menys preuada de les joies, i el Crim, com el penjoll que més t'estimes, dansa amorosament sobre el teu ventre altiu. L'insecte enlluernat vola vers tu, candela; crepita, crema i diu: «Oh flama beneïda!». Inclinat en l'amada, l'enamorat panteixa igual que un moribund acariciant la tomba. ¿Què hi fa, si véns del cel o de l'i...

L'IDEAL  No seran mai, aquestes noies de vinyeta, productes espatllats d'un segle decadent, els peus amb borseguins, els dits amb castanyetes, les que satisfaran un cor com el que tinc. Deixo per a Gavarni, poeta de clorosis, l'estol xiuxiuejant de nenes de l'hospici, perquè no sé trobar, entre les flors marcides, cap rosa que s'assembli al meu roig ideal. El que busca aquest cor, profund com un abisme, sou vós, Lady Macbeth, amb la tirada al crim, un somni d'Èsquil nascut en la tempesta; o a tu, immensa Nit, filla de Miquel Àngel, que regires, tranquil·la, en positura estranya, els teus encants forjats en boca de Titans! Baudelaire parla del seu prototip de dóna. Lady Macbeth és l'única que pot omplir el seu cor i no dónes com ell diu: de vinyeta ni noies d' hospisis. Es a dir, no li agradaven les dónes irreals que seguien la moda, ni les dónes pàl·lides que representaven l'ideal de bellesa de l'època. A ell li agradaven les dónes amb person...

L'ENEMIC La meva joventut va ser només una tempesta fosca travessada, aquí i allà, per lluminosos sols; la pluja i la tronada van fer-hi tal destrossa, que el meu jardí és desert de fruits assaonats. Vegeu com m'ha arribat una tardor d'idees i em cal utilitzar la pala i el rasclet per esplanar de nou les terres inundades on l'aigua hi ha fet solcs tan grans com un fossar. Qui sap si les flors noves que somnio veuran en aquest sòl, rentat com una platja, el místic aliment que els donarà puixança. —Dolor, dolor! Devora el Temps la vida i l'Enemic obscur que ens consumeix el cor creix i es fa fort amb la sang que s'hi escapa. En aquest poema el nostre autor està tractant d'explicar-nos  un fet en el seu passat. D'alguna manera ens parla d'un enemic que és el pas del temps que ens fa perdre energia i força i ens debilita. Per tant per a Baudelaire aquest és un fort enemic contra el que és molt difícil lluitar i acaba ...

CORRESPONDÈNCIES  La Natura és un temple de columnes vivents  que deixen anar, de vegades, paraules confuses;  l’home hi camina com per un bosc de símbols  que l’observen amb una mirada familiar.  Com llargs ressons que de lluny es confonen  en una tenebrosa i profunda unitat,  tan vasta com la nit i com la claredat,  els sons, els perfums i els colors es responen.  Hi ha perfums que són frescos com la pell dels infants,  dolços com l’oboè, verds com les prades  —i n’hi ha de corromputs, pletòrics, triomfals,  que s’escampen igual que coses infinites,  com l’ambre, com l’almesc, l’encens i el benjuí,  que canten els transports del cor i dels sentits.  El que ens explica Baudelaire és la correspondència que hi ha entre el cel i la natura. Per això l'ésser humà o el poeta, el qual es caracteritzat per tindre la capacitat de desxifrar els enigmes de la naturalesa, é...

EL VI DELS AMANTS Esplèndid és l'espai, avui! Sense esperons, ni fre, ni brida, anem a cavall, damunt del vi, per un cel màgic i diví. Talment dos àngels turmentats per implacable calorada, en el blau cristal·lí del dia seguim una il·lusió llunyana! Gronxats molt suaument en l'ala del remolí més intel·ligent, en un deliri paral·lel, germana, mentre nedem ara de costat, anirem sens repòs ni treva al paradís que he somniat. 1ª estrofa: l'autor està borratxo i s'imagina que està amb la seua amant cavalgant, es crea un  il·lusió . 2ª estrofa: els àngels turmentats, referint-se als dimonis que són ells, estan atrapats en el infern però ells segueixen amb la il·lusió del enamorament.  3ª estrofa:   arriba a un estat de felicitat màxima a causa del seu estat de embriaguesa on tot és bonic. 4º estrofa: s'imagina que ha trobat la felicitat completa amb la seua amant i que s'encaminen a un paradís.

Baudelaire part d'un concepte de l'himne de la bellesa. La bellesa és la recerca de l'ideal, del desig, l'amor, la perfecció. El llibre de Les Flors Del Mal suposa una celebració del mal, de la bellesa del satanisme. La consciencia del mal  són les condicions sin les quals el ser no es pot convertir en un artista. Concepte de correspondència o concepció del món com dualitat de forces materials i individuals , atractiu i repulsiu a la vegada que condueix fins la puresa i la innocència o fins la corrupció i el vici. La dona es natural; es a dir , abominable. La muller baudeleriana es una llum, la invitació a la felicitat, però també es un instrument de destrucció i corrupció. No es sap si la bellesa ve del infern o del cel. En el terreny poètic, la missió del poeta simbolista consisteix en descobrir els significats ocultes més enllà de la realitat sensible. El Poeta es converteix en el mediador dels temps moderns, es barregen el món terrenal amb el món celestial, e...

A UNA DONA QUE PASSA Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer: prima, alta, de dol, dolor majestuosa, una dona passà, amb la mà fastuosa gronxant ara el fistó, alçant-se la vora, àgil i noble, amb actitud d'estàtua. Crispat com un extravagant, bevia jo als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―, la dolçor que fascina i el plaer que mata. Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida, ¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat? En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai ! Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço, tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho! 1) Versos alexandrins, 12 síl·labes d'art major. 2) Tema: L'amor a primera vista. Resum: Un home anava passejant pel carrer, i de sobte va veure a una dona alta, prima i vestida de dol que passava pel seu costat. La va mirar fixament als ulls i es va enamo...

L'ALBATROS   Sovint, per divertir-se, les tripulacions capturen els albatros, ocells grans de l'oceà, que, companys indolents, segueixen el viatge del vaixell que s'esmuny sobre severs abismes. Un cop els han deixat jaient damunt la fusta, els prínceps de l'atzur, maldestres i porucs, arrosseguen feixucs les seves ales blanques per sobre la coberta, com si es tractés de rems. Viatger que volava... ara maldestre i indolent! Tan bell fa poc... ara ridícul, repugnant! Un li remena el bec amb una pipa curta, l'altre es fa el coix i imita l'esguerrat! El Poeta és semblant a aquest príncep dels núvols que coneix la tempesta i es mofa de l'arquer; exiliat per terra, enmig de les xiulades, les ales de gegant no el deixen caminar. Tracta de que l'autor Baudelaire es jutjat i maltractat per la societat que no entén la poesia com ell. Baudelaire utilitza una metàfora per a referir-se a ell mateix com l'albatros i a la societat co...

Baudelaire vol viure del que escriu però sense formar part de cap redacció, sense treballar de manera regular i sense afanyar-se a complir els encàrrecs, així que des dels vint-i-pocs anys viurà endeutat. A les seves despeses cal afegir-hi les de la seva amistançada, la mulata Jeanne Duval. Les obres creativa i crítica de Baudelaire es desenvolupen en paral·lel. En l’assaig titulat Saló de 1845 , escriu que els pintors pinten cada vegada millor, però que no plasmen «l’heroisme de la vida moderna». L’any següent, en el Saló de 1846 , presenta la ciutat com el nou gran tema.  El 1857 publica la primera versió del poemari Les flors del mal , plena de blasfèmies, d’obscenitats, de violència. Les flors del mal són jutjades però Baudelaire és condemnat a pagar una multa i a eliminar sis poemes. L’autor que esperava la consagració és condemnat. El 1860 publica Els paradisos artificials, dedicat a l ’ haixix i l’opi. El 1861, la segona edició de Les flors del mal , corregi...

AL LECTOR L’estultícia, l’error, el pecat, l’avarícia, les portem a l’esperit i ens roseguen el cos, i alimenten tots els remordiments amables com els captaires nodreixen els seus polls. Els pecats són tossuts, covards els penediments; exigim un bon preu per confessar les culpes, i alegrement tornem al viarany fangós: creiem rentar les taques amb llàgrimes vulgars. Sobre el coixí del mal, Satan el Trismegista ens gronxa calmament l'esperit encantat, i el metall ric de la nostra voluntat tot l'evapora aquest savi alquimista. El Diable belluga els fils que ens sotraguegen! En el més repugnant, hi troben atractius; fem cada dia un pas avall cap a l'Infern, sense cap por, per tenebres que puden. Talment un disbauxat que besa i que devora el pit martiritzat d'una puta envellida, robem, com de passada, un plaer clandestí, i l'espremem igual que una taronja pansida. Espès, formiguejant, com un milió d'helmints, al cervell se'ns es...

PERFUM EXÒTIC Si ensumo la fragància d'aquest teu pit que crema, els ulls tancats, un vespre càlid de tardor, veig desfilar davant de mi ribes felices, fulgents pels raigs d'un sol invariable; L'autor diu que si respira la fragància de la seva amant, entrarà en un estat de felicitat, sensualitat, plaer pur. una illa peresosa on la natura dóna arbres mai vistos i saborosos fruits; homes de cossos prims, però vigorosos, i dones que sorprenen pel seu esguard sincer. Descriu un paisatge que ell s'imagina i l'idealitza. Guiat per l'olor teva a climes agradables, veig un port carregat de veles i de pals encara fatigats per l'onada marina, S'imagina l'olor de la dona, i s'imagina que està en el port i diu que hi ha un clima molt agradable. mentre el perfum dels tamarindes verds, que circula per l'aire eixamplant-me els narius, se'm confon dins el cor amb cants de mariners. L'autor vol fugir de la tristesa pensant ...

Segurament coneixes aquest quadre. Comenta amb quin moviment el podem relacionar. Les senyoretes d'Avinyó és un quadre a l'oli de Pablo Picasso pintat a París el 1907, es considera un dels primers quadres cubistes, trenca completament amb el realisme.   Busca alguna altra pintura famosa relacionada amb el període que estem estudiant. Las Meninas  Localitzes en el quadre el teu -a partir d'ara- poeta preferit?  Es situà en la part dreta de la imatge, és l'home que està amb un llibre a les mans llegint-lo. Aquesta òpera de Puccini és un viatge musical al París més bohemi; però, què és la "bohèmia"? La bohèmia es un conjunt de bohemis, en especial de artistes. Es refereix a la manera de viure de certs sectors socioculturals. Coincideix amb una regió de la República Txeca. Aquest nom està relacionat també amb les persones de ètnia gitana i per tant són tot el contrari que els burgesos.   Coneixes L'ocell de ...

LLIBERTAT " LA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE"    SOLEDAT "EL CAMINO SOLITARIO" de Alexander Mann   AMOR IMPOSSIBLE "VENUS Y MARTE" SUÏCIDI "SÁTIRA DEL SUICIDIO ROMÁNTICO" MISTERI "CONSTRUYENDO EL PUENTE DEL DIABLO" FANTASIA MÓN DELS SOMNIS EXOTISME     NATURALESA SALVATGE CEMENTERI      LA NIT La reivindicació de la identitat nacional              EDAT MITJANA