SER O NO SER SHAKESPEARE

-
Resultado de imagen para christopher marlowe
Christopher Marlowe
Doncs hi ha una teoria que afirma que en realitat Shakespeare no és qui creiem que és. Que es tracta del pseudònim adquirit per un altre autor de la seva època i que l'obra de Shakespeare no és més que la recopilació d'aquest creador. Aquest creador és Christopher Marlowe que va néixer el 1564 i va morir molt jove.
El curiós d'aquesta relació és que tant Marlowe com Shakespeare van néixer en el mateix any i la trajectòria de tots dos arriba un punt en què es troba. Curiosament la majoria d'obres d'importància que va escriure Shakespeare tenen lloc just després de la mort de Marlowe.
Les mateixes teories diuen que Shakespeare no sabia ni llegir ni escriure perquè va tenir escassa formació i va haver d'ajudar a la seva família des de molt petit. De fet no hi ha ni un sol manuscrit de la seua pròpia mà  que hagi arribat als nostres dies.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas más populares de este blog

UN PARANY

-
Era un dimarts ennuvolat, recordo que vaig entrar en classe d'educació física i em vaig trobar tan sols amb dos companys, on estava el rest de la gent?i la professora?Em vaig apropar a Marta i Joan i els vaig preguntar on estaven els companys. Tampoc sabien res. Vam anar a preguntar a altres professors però ningú sabia res. Què estrany. Quan anàvem camí al director, de sobte, vam escoltar uns grits procedents del soterrani, sense pensar vam recórrer el passadís corrent i traiem la balda de la porta. Allí estaven tots amb cares d'horror. Ens van explicar que algú els havia tancat des de fora quan anaven a per material per a la classe. Ningú sàvia qui va ser. Avui dia encara és un misteri.
Leer más

Importància de Baudelaire en la poesia moderna.

-
Baudelaire vol viure del que escriu però sense formar part de cap redacció, sense treballar de manera regular i sense afanyar-se a complir els encàrrecs, així que des dels vint-i-pocs anys viurà endeutat. A les seves despeses cal afegir-hi les de la seva amistançada, la mulata Jeanne Duval. Les obres creativa i crítica de Baudelaire es desenvolupen en paral·lel. En l’assaig titulat Saló de 1845 , escriu que els pintors pinten cada vegada millor, però que no plasmen «l’heroisme de la vida moderna». L’any següent, en el Saló de 1846 , presenta la ciutat com el nou gran tema.  El 1857 publica la primera versió del poemari Les flors del mal , plena de blasfèmies, d’obscenitats, de violència. Les flors del mal són jutjades però Baudelaire és condemnat a pagar una multa i a eliminar sis poemes. L’autor que esperava la consagració és condemnat. El 1860 publica Els paradisos artificials, dedicat a l ’ haixix i l’opi. El 1861, la segona edició de Les flors del mal , corregi...
Leer más

Reacció contra el teatre clàssic: teatre èpic i de l'absurd.

-
Al segle XVII els dramaturgs francesos desenvolupen el Classicisme en el teatre. Els principals trets estructurals del teatre clàssic francés són: La separació de gèneres i estils: la tragèdia té una gran gravetat i un estil solemne. Les obres consten de cinc actes. Han de respectar-se les regles de les tres unitats: La unitat de temps es refereix a la necessitat de què l'acció sencera s'esdevingui en un període fictici de 24 hores. La unitat de lloc significa que l'acció s'ha d'esdevenir en una mateixa localització. La unitat d'acció significa que l'obra s'ha de construir sota un fil conductor, per exemple un drama amorós o un conflicte entre honor i deure. D'altra banda, com a reacció contra el teatre clàssic van sorgir noves formes de fer teatre com ara el teatre èpic o de l'absurd. 1) TEATRE ÈPIC: Fórmula teatral apareguda a Alemanya els darrers anys de la dècada 1920-30. Com la poesia èpica, el teatre èpic adopt...
Leer más