EL DECAMERÓ
És una obra magna de la literatura medieval europea. Escrita en toscà per Giovanni Boccaccio durant els anys 1350 i 1353, consta de cent contes i novel·les breus que s'expliquen deu joves durant deu dies.
Durant la pesta negra de 1348 a Florència, Boccaccio imagina que set noies i tres joves fugen de la ciutat per tancar-se dins una vil·la. Allí es dedicaran exclusivament a l'oci, explicant-se històries tots plegats. Aquestes històries constitueixen el vertader nucli de l'obra, de manera que la peripècia dels joves o història marc és tan sols l'excusa per poder mostrar l'inventari d'exemplar al més pur estil medieval, si bé amb una moralina de sensibilitat pròpia de l'humanisme. La temàtica és rica: de viatges, de separacions i retrobaments, d'estirabots burlescos, d'amors ideals que acaben tràgicament, d'amors molt més terrenals que acaben feliçment amb la consumació de la passió carnal, de mentides i escarnis a les institucions religioses... En tots ells es repeteixen abundants tòpics i es mostren algunes concepcions filosòfiques i literàries de l'època.
A cada jornada hi ha un rei que marca el tema dels contes del dia.
Les set noies i els tres macips que s'expliquen les cent històries són:
Durant la pesta negra de 1348 a Florència, Boccaccio imagina que set noies i tres joves fugen de la ciutat per tancar-se dins una vil·la. Allí es dedicaran exclusivament a l'oci, explicant-se històries tots plegats. Aquestes històries constitueixen el vertader nucli de l'obra, de manera que la peripècia dels joves o història marc és tan sols l'excusa per poder mostrar l'inventari d'exemplar al més pur estil medieval, si bé amb una moralina de sensibilitat pròpia de l'humanisme. La temàtica és rica: de viatges, de separacions i retrobaments, d'estirabots burlescos, d'amors ideals que acaben tràgicament, d'amors molt més terrenals que acaben feliçment amb la consumació de la passió carnal, de mentides i escarnis a les institucions religioses... En tots ells es repeteixen abundants tòpics i es mostren algunes concepcions filosòfiques i literàries de l'època.
Les jornades
- Pampinea: és la més gran de la brigata, amb vint-i-set anys. Reina el primer dia. Pren sempre la iniciativa.
- Filomena: reina el segon dia. És optimista i vital.
- Neifile: reina el tercer dia. Destaca per la seva bellesa.
- Filostrato: un dels nois. Regna durant la quarta jornada. És profundament malenconiós.
- Fiammetta: reina el cinquè dia. Intel·ligent, bella i decidida, segons alguns estudiosos és una figura que es repeteix en Boccaccio i que equivaldria a la Beatrice de Dante o la Laura de Petrarca.
- Elissa: reina la sisena jornada. Assenyada i prudent, d'una dignitat no exempta d'aristocràcia. Malgrat tot, considera que la dona necessita estar sota les regnes d'un home per tal d'obrar correctament.
- Dioneò: rei la setena jornada, resulta un personatge força transgressor. No s'adapta mai al tema de cada jornada sinó que explica una història lliurement, sense relació amb les precedents i les que segueixen. Demostra no guiar-se per les convencions corteses tan arrelades en els altres.
- Lauretta: paradigma de justícia i submissió femenina a l'home, regna durant el vuitè dia.
- Emilia: reina la novena jornada, és altament narcisista. Dóna senyals d'un cert egocentrisme i té una peculiar relació amb Dioneò, tan sols insinuada per l'autor.
- Panfilo: el darrer regnat, el del desè dia, recau sobre seu. El seu nom en grec significa "el que ho estima tot", i efectivament dóna senyals d'un gran "amor per l'amor", d'un cert apassionament. Les seves històries acostumen a tenir un marcat missatge i es presten a múltiples interpretacions.
- els contes preferits de cada personatge
- personatges perseguits però que acaben assolint la felicitat
- contes centrades a aconseguir allò estimat amb esforç
- amors desgraciats
- històries marcades per l'atzar
- personatges que eviten un perill
- dones que actuen contra o a favor dels seus marits
- relacions personals
- tema lliure
- grans proeses
Comentarios
Publicar un comentario