LITERATURA UNIVERSAL

 L'aparició de l'espectre, que té lloc a la primera escena de l'obra, és un fet poc versemblant. Podríem discutir si al començament del segle XVII devia resultar més creïble que avui; però, com aconsegueix Shakespeare que semble real? Shakespeare fa que el fantasma parega més real amb Horaci. A diferencia de Bernat i Marcel, aquest personatge no creu en l'existència d'espectres, ja que és un home amb estudis i intel·lectual. Però els seus companys li fan veure que el fantasma és real. Horaci s'acaba de convèncer quan l'espectre se li apareix davant d'ell, fent així que semble més versemblant. Elsinore: una esplanada davant del castell.                             Entren Bernat i Francesc . BERNAT Qui s'acosta? FRANCESC No, contesteu-me a mi. Atureu-vos. Qui sou? BERNAT Visca el rei! FRANCESC Bernat? BERNAT El mateix. FRA...

Christopher Marlowe Doncs hi ha una teoria que afirma que en realitat Shakespeare no és qui creiem que és. Que es tracta del pseudònim adquirit per un altre autor de la seva època i que l'obra de Shakespeare no és més que la recopilació d'aquest creador. Aquest creador és Christopher Marlowe que va néixer el 1564 i va morir molt jove. El curiós d'aquesta relació és que tant Marlowe com Shakespeare van néixer en el mateix any i la trajectòria de tots dos arriba un punt en què es troba. Curiosament la majoria d'obres d'importància que va escriure Shakespeare tenen lloc just després de la mort de Marlowe. Les mateixes teories diuen que Shakespeare no sabia ni llegir ni escriure perquè va tenir escassa formació i va haver d'ajudar a la seva família des de molt petit. De fet no hi ha ni un sol manuscrit de la seua pròpia mà  que hagi arribat als nostres dies.

1.Qui no ha vist mai una pel·lícula basada en una obra de Shakespeare? De Hamlet, per exemple, deu haver-hi un centenar de versions. Veieu aquesta adaptació del 1990 i feu-ne un comentari. Per cert, com aneu d'anglés? "Hamlet" és una pel·lícula de 1990, dirigida per Franco Zeffirelli i protagonitzada per Mel Gibson, Glenn Close, Alan Bates, Paul Scofiel, Ian Holm i Helena Bonham Carter en els papers principals. És una adaptació de l'obra homónima de William Shakespeare. Fou galardonada amb el premi 'David di Donatello' 1991 a la millor pel·lícula estrangera. La pel·lícula comença amb el funeral de Hamlet, rei de Dinamarca (Paul Scofield)). El seu fill, el príncep Hamlet (Mel Gibson) i la reina viuda, Gertrudis (Glenn Close) es lamenten i el ploren. Claudi (Alan Bates), germà del rei, contempla l'escena mentre observa lascivament a Gertrudis i el jove Hamlet s'adona de la seua mirada. Després de dos mesos, Gertrud...

Les cançons de gesta.   És un poema narratiu en llengua romànica, centrat en fets històrics amb gran profusió d'elements llegendaris. La cançó de gesta era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions. Les principals cançons de gesta són: el  Cant dels Nibelungs  la  Cançó de Rotllan (Chanson de Roldan) el  Cantar de Mio Cid   La  novel·la cavalleresca És un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com el...

El Rei que governava les terres de l'Índia i la Xina va tindre dos fills: el gran es deia Xahriar i el petit, Xah Zaman. Quan el rei va morir, va ser Xahriar qui el va succeir en el govern del país, mentre que Xah Zaman, el fill petit, fou nomenat rei de Samarcanda. Ja que els dos germans tenien molt d'afecte Xahriar va convidar-lo perquè ho visiti,    però la nit abans de partir a l'imperi del seu germà, es va donar compte que la seua esposa li estava sent infidel amb un oficial  del seu propi exercit. Xah Zaman en assabentar-se, no va poder contenir la seva ira i els va assassinar a tots dos.  Després,  Xah Zaman va partir a casa del seu germà i e n la seua estadía a la casa de Xahriar s'adona que l'esposa del seu germà també li és infidel i l'hi explica, el seu germà no l'hi creu fins que ho veu amb els seus propis ulls. Xahriar va donar l'orde de que la seua esposa fora escanyada i li va dir al seu visir  que li aconseguís una esposa cada dia...

Es creia que cada pintura d'aquesta sèrie pictòrica havia estat part d'un cassone. Els cassoni matrimonials eren baguls o baguls de luxe elaborats com a regal nupcial, que es decoraven en els seus costats majors amb pintures al·legòriques, generalment amb un contingut moralitzant que es considerava apropiat per a la jove parella. La hipòtesi actualment més estesa apunta que aquestes taules són massa grans per a un bagul, i que en realitat eren spallieras: panells decoratius que es encastraban en parets folrades de fusta (similars a les boiseries franceses). L'única dada segur és que van ser un encàrrec de Lorenzo el Magnífic (altres fonts indiquen a Antonio Pucci, pare del nuvi) com a regal per Giannozzo Pucci en ocasió del seu matrimoni amb Lucrezia Bini, matrimoni celebrat en 1483. En el tercer i quart panell apareixen els escuts d'armes de les dues famílies. Botticelli va representar la història, presa de la vuitena novella de la Cinquena Jornada del Decameró de Boc...

És una obra magna de la literatura medieval europea. Escrita en toscà per Giovanni Boccaccio durant els anys 1350 i 1353, consta de cent contes i novel·les breus que s'expliquen deu joves durant deu dies. Durant la pesta negra de 1348 a Florència, Boccaccio imagina que set noies i tres joves fugen de la ciutat per tancar-se dins una vil·la . Allí es dedicaran exclusivament a l'oci, explicant-se històries tots plegats. Aquestes històries constitueixen el vertader nucli de l'obra, de manera que la peripècia dels joves o història marc és tan sols l'excusa per poder mostrar l'inventari d'exemplar al més pur estil medieval, si bé amb una moralina de sensibilitat pròpia de l'humanisme. La temàtica és rica: de viatges, de separacions i retrobaments, d'estirabots burlescos, d'amors ideals que acaben tràgicament, d'amors molt més terrenals que acaben feliçment amb la consumació de la passió carnal, de mentides i escarnis a les institucions reli...