ELS TROBADORS

• Els poetes que integren la lírica provençal des dels segles XII i XIII son anomenats trobadors. El nom de poeta era reservat a aquells que componien en llatí; i el de trobador s'estengué a les altres llengües per designar els autors de les poesies cultes en llengua vulgar

• Els trobadors no tan sols redactaven el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componien la música amb la qual aquella havia d'ésser difosa per mitjà del cant. El trobador era, doncs, músic i poeta alhora; i els cançoners medievals ens han conservat bon nombre de notacions musicals de poesies trobadoresques. Aquesta necessitat de compondre musicalment exigia al trobador una elevada formació i una especialització determinada que, en principi, barrava el pas als mers diletants. La rígida tècnica poètica tampoc no permetia les improvisacions.
•  Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles XII i XIII. Eren normalment de procedència humil i així eren considerats davant la cort, tot i que eren molt apreciats pel tipus de feina que elaboraven: distreure o delectar mitjançant una activitat culta. 

GÈNERES  TROBADORESCOS:

• Cançó:gènere més important. Poesies amb una melodia i música interpretats pels joglars.
• Balada
• Dansa
• Pastorel·la: trobades dels amants a la nit i la tristor que produïx separar-se amb l'eixida del sòl.
• Pany: parla de la mort de l'amant o d'una persona cercana
• Sirventès: és una poesia moralitzadora, d'atac personal, d'atac o propaganda política, de reprensió dels costums, etc.