EL MON MEDIAVAL EN UN LLIBRE

-

Context històric i dades biogràfiques

Els segles xii i xiv formen el temps dels comuni. El comune, a Itàlia, era la ciutat emancipada, tant de l’autoritat feudal com de l’eclesiàstica. Representava, per tant, un poder pròpiament civil. Les ciutats, enquadrades dins l’Imperi però governades pels gremis, s’havien convertit en nuclis densos de població dedicats a la indústria i al comerç. En elles, una nova classe social, la burgesia, aixeca els seus edificis emblemàtics: palaus municipals, catedrals, seus gremials…
El paisatge polític de Florència, la ciutat on va nàixer Dante el 1265, era difícil. Hi havia dos grans partits: els gibel·lins, partidaris de l’emperador, i els güelfs, partidaris del papat. Podríem dir que s’enfrontaven el partit dels nobles i clericals contra els demòcrates-burgesos. És en aquests anys quan Dante participa activament en la política florentina: s’oposa a les pretensions papals i a les dels seus aliats francesos i arriba a ocupar el càrrec de prior de la ciutat durant dos mesos i viatja com a ambaixador a Roma. Dante no tornarà mai a la seua ciutat. Va morir a Ravenna, el 1321, on és soterrat. 

Obres

Es poden distingir tres tipus d'obres en la producció de Dante: les poètiques, les doctrinals i la Divina Comèdia.


La Divina Comèdia consta de tres parts (Infern, Purgatori i Paradís) i relata el viatge imaginari de Dante a aquests tres regnes d’ultratomba. En el camí és acompanyat pel poeta Virgili en el seu viatge per l’Infern i el Purgatori. Virgili personifica la raó humana i representa la filosofia i l’autoritat temporal de l’Imperi. Beatriu, que al seu torn personifica la revelació, la teologia i l’autoritat espiritual de l’Església, el guia pel paradís. Aquestes idees són exposades al·legòricament en el poema com un llarg viatge que fa Dant (personificació de la humanitat) a través dels nou cercles de l'infern, dels dos replans de l'avant purgatori i dels set cercles del purgatori (on troba els personatges que es purifiquen, distribuïts segons les determinants psicològiques de llurs faltes). Fa tot aquest camí guiat per Virgili, que desapareix en arribar al paradís, on és substituït per Beatriu, que l'acompanya en el seu recorregut pels nou cels del paradís.

  Importància literària i repercussió cultural  


CARACTERÍSTIQUES  GENERALS 

1. Barreja elements cristians i pagans 
2. Exaltació de l'antiguitat grecollatina 
3. Repàs de la política i societat del seu temps 
4.Critica literària
5.Qüestions teològiques

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas más populares de este blog

UN PARANY

-
Era un dimarts ennuvolat, recordo que vaig entrar en classe d'educació física i em vaig trobar tan sols amb dos companys, on estava el rest de la gent?i la professora?Em vaig apropar a Marta i Joan i els vaig preguntar on estaven els companys. Tampoc sabien res. Vam anar a preguntar a altres professors però ningú sabia res. Què estrany. Quan anàvem camí al director, de sobte, vam escoltar uns grits procedents del soterrani, sense pensar vam recórrer el passadís corrent i traiem la balda de la porta. Allí estaven tots amb cares d'horror. Ens van explicar que algú els havia tancat des de fora quan anaven a per material per a la classe. Ningú sàvia qui va ser. Avui dia encara és un misteri.
Leer más

Importància de Baudelaire en la poesia moderna.

-
Baudelaire vol viure del que escriu però sense formar part de cap redacció, sense treballar de manera regular i sense afanyar-se a complir els encàrrecs, així que des dels vint-i-pocs anys viurà endeutat. A les seves despeses cal afegir-hi les de la seva amistançada, la mulata Jeanne Duval. Les obres creativa i crítica de Baudelaire es desenvolupen en paral·lel. En l’assaig titulat Saló de 1845 , escriu que els pintors pinten cada vegada millor, però que no plasmen «l’heroisme de la vida moderna». L’any següent, en el Saló de 1846 , presenta la ciutat com el nou gran tema.  El 1857 publica la primera versió del poemari Les flors del mal , plena de blasfèmies, d’obscenitats, de violència. Les flors del mal són jutjades però Baudelaire és condemnat a pagar una multa i a eliminar sis poemes. L’autor que esperava la consagració és condemnat. El 1860 publica Els paradisos artificials, dedicat a l ’ haixix i l’opi. El 1861, la segona edició de Les flors del mal , corregi...
Leer más

Reacció contra el teatre clàssic: teatre èpic i de l'absurd.

-
Al segle XVII els dramaturgs francesos desenvolupen el Classicisme en el teatre. Els principals trets estructurals del teatre clàssic francés són: La separació de gèneres i estils: la tragèdia té una gran gravetat i un estil solemne. Les obres consten de cinc actes. Han de respectar-se les regles de les tres unitats: La unitat de temps es refereix a la necessitat de què l'acció sencera s'esdevingui en un període fictici de 24 hores. La unitat de lloc significa que l'acció s'ha d'esdevenir en una mateixa localització. La unitat d'acció significa que l'obra s'ha de construir sota un fil conductor, per exemple un drama amorós o un conflicte entre honor i deure. D'altra banda, com a reacció contra el teatre clàssic van sorgir noves formes de fer teatre com ara el teatre èpic o de l'absurd. 1) TEATRE ÈPIC: Fórmula teatral apareguda a Alemanya els darrers anys de la dècada 1920-30. Com la poesia èpica, el teatre èpic adopt...
Leer más