LITERATURA UNIVERSAL

 L'aparició de l'espectre, que té lloc a la primera escena de l'obra, és un fet poc versemblant. Podríem discutir si al començament del segle XVII devia resultar més creïble que avui; però, com aconsegueix Shakespeare que semble real? Shakespeare fa que el fantasma parega més real amb Horaci. A diferencia de Bernat i Marcel, aquest personatge no creu en l'existència d'espectres, ja que és un home amb estudis i intel·lectual. Però els seus companys li fan veure que el fantasma és real. Horaci s'acaba de convèncer quan l'espectre se li apareix davant d'ell, fent així que semble més versemblant. Elsinore: una esplanada davant del castell.                             Entren Bernat i Francesc . BERNAT Qui s'acosta? FRANCESC No, contesteu-me a mi. Atureu-vos. Qui sou? BERNAT Visca el rei! FRANCESC Bernat? BERNAT El mateix. FRA...

Christopher Marlowe Doncs hi ha una teoria que afirma que en realitat Shakespeare no és qui creiem que és. Que es tracta del pseudònim adquirit per un altre autor de la seva època i que l'obra de Shakespeare no és més que la recopilació d'aquest creador. Aquest creador és Christopher Marlowe que va néixer el 1564 i va morir molt jove. El curiós d'aquesta relació és que tant Marlowe com Shakespeare van néixer en el mateix any i la trajectòria de tots dos arriba un punt en què es troba. Curiosament la majoria d'obres d'importància que va escriure Shakespeare tenen lloc just després de la mort de Marlowe. Les mateixes teories diuen que Shakespeare no sabia ni llegir ni escriure perquè va tenir escassa formació i va haver d'ajudar a la seva família des de molt petit. De fet no hi ha ni un sol manuscrit de la seua pròpia mà  que hagi arribat als nostres dies.

1.Qui no ha vist mai una pel·lícula basada en una obra de Shakespeare? De Hamlet, per exemple, deu haver-hi un centenar de versions. Veieu aquesta adaptació del 1990 i feu-ne un comentari. Per cert, com aneu d'anglés? "Hamlet" és una pel·lícula de 1990, dirigida per Franco Zeffirelli i protagonitzada per Mel Gibson, Glenn Close, Alan Bates, Paul Scofiel, Ian Holm i Helena Bonham Carter en els papers principals. És una adaptació de l'obra homónima de William Shakespeare. Fou galardonada amb el premi 'David di Donatello' 1991 a la millor pel·lícula estrangera. La pel·lícula comença amb el funeral de Hamlet, rei de Dinamarca (Paul Scofield)). El seu fill, el príncep Hamlet (Mel Gibson) i la reina viuda, Gertrudis (Glenn Close) es lamenten i el ploren. Claudi (Alan Bates), germà del rei, contempla l'escena mentre observa lascivament a Gertrudis i el jove Hamlet s'adona de la seua mirada. Després de dos mesos, Gertrud...

Les cançons de gesta.   És un poema narratiu en llengua romànica, centrat en fets històrics amb gran profusió d'elements llegendaris. La cançó de gesta era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions. Les principals cançons de gesta són: el  Cant dels Nibelungs  la  Cançó de Rotllan (Chanson de Roldan) el  Cantar de Mio Cid   La  novel·la cavalleresca És un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com el...

El Rei que governava les terres de l'Índia i la Xina va tindre dos fills: el gran es deia Xahriar i el petit, Xah Zaman. Quan el rei va morir, va ser Xahriar qui el va succeir en el govern del país, mentre que Xah Zaman, el fill petit, fou nomenat rei de Samarcanda. Ja que els dos germans tenien molt d'afecte Xahriar va convidar-lo perquè ho visiti,    però la nit abans de partir a l'imperi del seu germà, es va donar compte que la seua esposa li estava sent infidel amb un oficial  del seu propi exercit. Xah Zaman en assabentar-se, no va poder contenir la seva ira i els va assassinar a tots dos.  Després,  Xah Zaman va partir a casa del seu germà i e n la seua estadía a la casa de Xahriar s'adona que l'esposa del seu germà també li és infidel i l'hi explica, el seu germà no l'hi creu fins que ho veu amb els seus propis ulls. Xahriar va donar l'orde de que la seua esposa fora escanyada i li va dir al seu visir  que li aconseguís una esposa cada dia...

Es creia que cada pintura d'aquesta sèrie pictòrica havia estat part d'un cassone. Els cassoni matrimonials eren baguls o baguls de luxe elaborats com a regal nupcial, que es decoraven en els seus costats majors amb pintures al·legòriques, generalment amb un contingut moralitzant que es considerava apropiat per a la jove parella. La hipòtesi actualment més estesa apunta que aquestes taules són massa grans per a un bagul, i que en realitat eren spallieras: panells decoratius que es encastraban en parets folrades de fusta (similars a les boiseries franceses). L'única dada segur és que van ser un encàrrec de Lorenzo el Magnífic (altres fonts indiquen a Antonio Pucci, pare del nuvi) com a regal per Giannozzo Pucci en ocasió del seu matrimoni amb Lucrezia Bini, matrimoni celebrat en 1483. En el tercer i quart panell apareixen els escuts d'armes de les dues famílies. Botticelli va representar la història, presa de la vuitena novella de la Cinquena Jornada del Decameró de Boc...

És una obra magna de la literatura medieval europea. Escrita en toscà per Giovanni Boccaccio durant els anys 1350 i 1353, consta de cent contes i novel·les breus que s'expliquen deu joves durant deu dies. Durant la pesta negra de 1348 a Florència, Boccaccio imagina que set noies i tres joves fugen de la ciutat per tancar-se dins una vil·la . Allí es dedicaran exclusivament a l'oci, explicant-se històries tots plegats. Aquestes històries constitueixen el vertader nucli de l'obra, de manera que la peripècia dels joves o història marc és tan sols l'excusa per poder mostrar l'inventari d'exemplar al més pur estil medieval, si bé amb una moralina de sensibilitat pròpia de l'humanisme. La temàtica és rica: de viatges, de separacions i retrobaments, d'estirabots burlescos, d'amors ideals que acaben tràgicament, d'amors molt més terrenals que acaben feliçment amb la consumació de la passió carnal, de mentides i escarnis a les institucions reli...

Context històric i dades biogràfiques Els segles xii i xiv formen el temps dels comuni . El comune , a Itàlia, era la ciutat emancipada , tant de l’autoritat feudal com de l’eclesiàstica. Representava, per tant, un poder pròpiament civil. Les ciutats, enquadrades dins l’Imperi però governades pels gremis, s’havien convertit en nuclis densos de població dedicats a la indústria i al comerç. En elles, una nova classe social , la burgesia , aixeca els seus edificis emblemàtics: palaus municipals, catedrals, seus gremials… El paisatge polític de Florència, la ciutat on va nàixer Dante el 1265, era difícil. Hi havia dos grans partits: els gibel·lins, partidaris de l’emperador, i els güelfs, partidaris del papat. Podríem dir que s’enfrontaven el partit dels nobles i clericals contra els demòcrates-burgesos. És en aquests anys quan Dante participa activament en la política florentina: s’oposa a les pretensions papals i a les dels seus aliats francesos i arriba a ocupar el càrrec de p...

Els poetes que integren la lírica provençal des dels segles XII i XIII son anomenats trobadors. El nom de poeta era reservat a aquells que componien en llatí; i el de trobador s'estengué a les altres llengües per designar els autors de les poesies cultes en llengua vulgar Els trobadors no tan sols redactaven el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componien la música amb la qual aquella havia d'ésser difosa per mitjà del cant. El trobador era, doncs, músic i poeta alhora; i els cançoners medievals ens han conservat bon nombre de notacions musicals de poesies trobadoresques. Aquesta necessitat de compondre musicalment exigia al trobador una elevada formació i una especialització determinada que, en principi, barrava el pas als mers diletants. La rígida tècnica poètica tampoc no permetia les improvisacions.  Un joglar era l' intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que tr ansmetia amb el seu cant i instrument les obres èpi...

Els poemes homèrics , també son coneguts com l'Odissea o La Ilíada , els quals tenen un autor desconegut . Els temes principals de l'antiga literatura grega son llegendes mitològiques , en algunes histories mitològiques , apareixen humans , però tenen característiques especials . Normalment els mites estan situats en una época molt antiga i eren irreals o inventades . Amb el mites intentaven explicar allò que no podien . ARGUMENT DE LA ILÍADA Aquesta obra tracta bàsicament de la guerra de Troia, sobre tot del moment de major ira d'Aquil·les. Comença quan Aquil·les ix de la guerra enfurismat amb Agamèmnon per que li va quitar una esclava i acabà quan li dóna mort a Hèctor amb una armadura feta per Hefesto a petició de Tetis, el qual va matar Pàtrocle (amic d'Aquil·les). La caiguda d'Hèctor representa el final de Troia. ARGUMENT DE L'ODISSEA Ulisses o Odisseu és l'heroi de qui parla aquesta obra. Aquesta ens conta totes les cal...

Èdip : Èdip és el complex protagonista i alhora l'antagonista de la seua història. Des que una pesta està abatent Tebes, el rei comença a buscar el culpable dels mals de la ciutat sense saber que ell serà el culpable de tots els mals que turmenten la ciutat. Quan descobreix la veritat que ell fou el que va matar al seu pare i que estava casat amb la seua mare i avia tingut fills amb ella, es va sentir tan mal que es va quitar els seus propis ulls. Tirèsias: Tirèsias és un endeví cec expert en profecies. Ell li va dir a Édip que era el culpable de la pesta. Creont : Creont és el germà de Iocasta i per tant l'oncle i el cunyat d'Èdip. Aquest personatge apareix per primera vegada com a "traïdor" quan discutix amb Èdip, ja que el rei, negant la veritat de la profecia, l'acusa de estar conspirat amb Tirèsias per furtar-li el reinat. Iocasta : reina de Tebes, mare i esposa d'Èdip després de l'assassinat del seu anterior marit, Laios. Se suïcida...

La tragèdia va nàixer del ditirambe, himne dedicat a Dionís, el déu no sols del vi, sinó de la fertilitat i de la commoció extàtica.    En les festes consagrades a aquesta divinitat es formava un cor de camperols disfressats de sàtirs per entonar cants que eren interromputs per exclamacions i comentaris del director o corifeu. La matèria d’aquests himnes es reduïa a narrar les aventures de Dionís, les seues llargues peregrinacions per tota la terra, les seues persecucions i les seues desgràcies alhora que les seues alegries i exaltacions. En tot això hi havia moviment i vivacitat. Més tard, al segle VI aC es va introduir la senzilla novetat d’afegir al ditiramb un altre actor que dialogara amb el corifeu, enfront del cor, que també intervenia en l’acció, amb la qual cosa va sorgir el drama pròpiament dit.

  Relació la Divina Comèdia de Dante amb el Bes de Rodín. Sabem que els dos artistes foren infravalorats en la seua època, victimes de l'envidia. El temps i la genialitat de mles seues obres foren encarregats de restarar-losal lloc que mereixien desde un principi. La relació que els uneix a través "del Bes", la més sugerent escultura d'Auguste Rodin. Va crear l'escultura per incluir-la en el grup escultòric monumental anomenat "Les Porte de l'Infern", que en un principi anava a formar part d'un nou museu  d'arts decoratives a París que, finalment  no va arribar-se a construir. Aquesta escultura està basada en la tràgica història de Francesca, que es va enamorar de Paolo, germat del seu marit. L'escultura recrea el moment en el que el dos amants, després d'haver llegit la història de Lanzarote i Ginebra, infidels  com  ells, es donen el bes d'amor abans de ser assasinats per Giovani, marit de la dama.

Francesca de Rímini nació en Ravena en el año 1275. Contrajo matrimonio con Gianciotto Malatesta de Rímini fundamentalmente porque esta unión era importante por razones políticas para su padre. Francesca se sintió atraída por el hermano menor de Gianciotto, Paolo, de quien se hizo amante. Cuando su marido descubrió la relación que ambos mantenían, asesinó a la pareja. Los estudios más recientes establecen que sucedió entre 1283 y 1285, cuando Gianciotto tenía poco más de 40 años, Paolo entre 37 y 39 años y Francesca sobre 25 años.

Beatrice Portinari, anomenada també Bice (1266 - 8 de juny de 1290), és, segons alguns crítics literaris, la figura històrica rere el personatge dantesc de Beatriu. Va ser la dona que va estimar Dante Alighieri i la musa que el va inspirar. També s'explica que el poeta només la va veure una vegada i ni tan sols li va parlar. Beatrice va viure en una casa propera a la de Dante i va tenir sis filles. La família Portinari era molt rica i important. Els espais i els temps de la vida d'aquesta jove corresponen amb el que Dante n'escriu a la Vida nova: per tant, es considera que va néixer el 1266 i que Dante la va veure per primera vegada quan ella tenia 8 anys i ell n'havia fet 9. Després de casar-se amb el banquer Simone dei Bardi el 1287, se suposa també que va morir el 1290, amb només vint-i-quatre anys. En morir Beatrice, Dante, desesperat, va estudiar filosofia i va trobar refugi en la lectura dels textos llatins, escrits per homes que, com ell, havien...